La majoria de dones que es dediquen al món literari llegeix tan llibres escrits per dones com per homes i tenen referents d’ambdós sexes

Segons les dades que ha pogut extreure Lletres de Dona a través d’una enquesta realitzada a les escriptores en català, una àmplia majoria d’elles no pot viure exclusivament de la publicació de llibres i necessita una altra feina, deixant la literatura en un segon pla. A un 65% de les enquestades els ha costat entrar en el món literari, és a dir, no han trobat un camí fàcil a l’hora de publicar llibres, i un 63’6% pensen que dones i homes escriptors no tenen les mateixes possibilitat. Entre els motius hi principalment la sensació que “el cànon literari sempre ha estat molt centrat en els escriptors homes bàsicament perquè, per una qüestió cultural que s’arrossega des dels temps en què la dona no era visible en la societat, moltes dones escriptores -les poques que s’hi podien dedicar a escriure- quedaven en l’anonimat”.

Pel que fa a la diferència entre la manera d’escriure que tenen els homes i les dones no hi ha consens: el 52’7% de les enquestades pensen que no hi ha diferències entre l’escriptura d’uns i altres, i el 47’3% restant creuen que sí que n’hi ha. Entre les justificacions més majoritaries per defensar que sí que divergeix la manera d’escriure d’homes i dones hi trobem la sensació que elles escriuen més sobre els sentiments i reivindiquen el paper social de la dona. Les defensores del no creuen que “ni tots els homes escriuen igual, ni totes les dones escriuen igual. Escrivim segons com mirem el món cada un, és un assumpte  de persones”.

Alba Vilamala