Alícia Gili: “Tothom em deia que era un projecte suïcida i que no tindria resultat”

L’escriptora fa gairebé tres anys que va iniciar una editorial dedicada al gènere fantàstic en català per donar vida al corpus tradicionari mitològic de Catalunya

-Com van ser els teus inicis a l’escriptura?
Vaig començar a escriure a partir de la pàgina de Relats en Català; tot i que de joveneta ja havia escrit tota la vida. Al principi, des dels 20 anys, escrivia assaig i articles com a africanista. Escriure a nivell narratiu va ser més tard arrel de Relats en Català que em va donar les eines per poder difondre el que volia. Podia arribar a tothom i em facilitava que la gent em pogués llegir. De fet, hi ha molts escriptors que van començar amb Relats en Català. Era una difusió alternativa a la difusió estàndard dels diaris i mitjans de comunicació.

Quins tipus de textos escrivies a Relats en Català?
Sobretot narrativa fantàstica i narrativa històrica. A vegades també eren textos on els dos gèneres estaven barrejats: a partir d’un punt de partida històric, els transformo a la fantasia. De fet, sóc historiadora i molts dels textos que escric tenen influència d’Àfrica perquè hi vaig treballar sobre el terreny i és la meva especialitat.

-I la ciència-ficció?
És una cosa que m’ha agradat tota la vida des de petita. Recordo que la sèrie que veiem tots a casa era l’Star Trek original i en blanc i negre. A partir d’aquí, les lectures que vaig anar fent de jove eren històries d’aventures d’Emilio Salgari, Julio Verne i de Zane Grey. I més tard escriptors com Ray Bradbury, Ursula K. Le Guin…

-El vessant històric de les teves obres parteix d’experiències, però com se t’acudeixen les idees de la part de ciència-ficció?
A vegades una idea em fa click i se m’acudeix caminant pel carrer, d’experiències pròpies, de pel·lícules i novel·les… És donar-hi voltes i intentar ser una mica innovador.

-Et va ser difícil entrar al món de la literatura?
Sí. Primer perquè és difícil trobar editorials que vulguin col·laborar amb escriptors novells que no han publicat mai. L’única manera d’entrar és ser algú conegut o guanyar un premi. Després, és el tema de les modes. Tinc una novel·la que fa temps que estic intentant publicar sobre mitologia catalana, ja que és un dels temes que m’interessa tractar. Recordo que una de les vegades que vaig estar parlant amb una editorial, em van dir de canviar el meu personatge principal per un mort vivent perquè estaven més de moda. Però la meva novel·la no tenia cap sentit si canviava el protagonista. Adaptar-se al mercat és complicat.

-En quin estat està aquesta novel·la que tens pendent?
Ara mateix està en una editorial que se l’està llegint. La vaig intentar presentar també a algun premi, però el problema és que a Catalunya hi ha molts pocs premis de novel·la fantàstica. Als premis generalistes el més probable és que guanyi una obra realista.

-Per què creus que passa això? Penses que potser no hi ha suficients lectors o gent interessada en les obres de ciència-ficció?
Jo treballo a moltes biblioteques i el problema no crec que siguin els lectors. M’he trobat moltes vegades que a la gent li agraden els llibres fantàstics si de primeres no saben de quin gènere són. Molts cops deixen de llegir per l’etiqueta que tenen. Jo entenc que les biblioteques i les llibreries han de fer classificacions però a vegades és un pes per segons quins llibres.

-Com va sorgir el projecte de l’Editorial SECC?
Feia temps que amb diversa gent parlàvem que no hi havia cap editorial que treballés el gènere fantàstic en català. Es feien traduccions de best-sellers de Harry Potter, Joc de Trons o els Jocs de la Fam; però no es publicaven autors en català. Al final vam decidir fer-ho nosaltres. A l’octubre farà tres anys del projecte i actualment tenim una gran quantitat de col·laboradors que treballen puntualment i tenen ganes de tirar endavant el projecte: il·lustradors, traductors, correctors, editors… Som una editorial molt petita que programa dos o tres llibres a l’any; però no ens posem amb el següent llibre fins que el primer no ha tingut una mica de resultat. Econòmicament no ens ho podem permetre. Ho estem fent com una mena de voluntariat.

-Quin seguiment ha tingut fins ara l’editorial?
Jo estic molt contenta. Tothom em deia que era un projecte suïcida i que no tindria resultat. No ens guanyem la vida ni molt menys però els llibres s’han anat venent i hem anat creant expectatives. Fugim de l’estereotip anglosaxó per donar vida al nostre corpus tradicionari mitològic. Cada vegada hi ha més gent que té ganes de llegir de la nostra pròpia tradició. Gràcies al feedback tenim ganes de continuar.

-A part de la novel·la que tens pendent a l’editorial, tens algun altre projecte?
A nivell personal aquesta novel·la forma part d’una tetralogia. Dins d’un mateix món fantàstic són quatre històries diferents en diferents moments cronològics. La primera és la que ja està corregida i perfilada i està corrent món. La segona i la tercera novel·la ja les tinc escrites i ara a l’estiu em posaré a corregir la segona. La idea és acabar les quatre novel·les abans de posar-me a escriure res més. Tot i que després, a part d’altres petits projectes editorials, amb el grup d’escriptors i escriptores de l’editorial SECC tenim un nou projecte que volem publicar per abans de Sant Jordi de l’any que ve.

Nora Tarnow

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s