Montse Assens: “La poesia t’agrada si hi ha algú que te l’ensenya i te la fa viure”

La Montse Assens és una poetessa que actualment viu a Premià de Dalt. És una de les fundadores de l’Associació de Relataries en Català. Recentment ha publicat les obres Bes de nit (2017), Bugada (2018), Apartheids (2018) i ostatges polítics (2018)

Principalment escrius poesia, per què et decantes cap a aquest gènere?

Sempre m’ha agradat la poesia, des de petita que n’escric. Durant una època de la meva vida per motius personal vaig deixar d’escriure però després vaig tornar-hi. Poc a poc, vaig començar a escriure a Internet, a una pàgina de relats en català on vaig anar publicant.  De fet, en el seu moment els meus poemes eren dels més llegits i alguns d’ells havien arribat a 300 mil visites en un mes. Després vaig començar a enviar els meus poemes a concursos i vaig crear un blog, on firmava amb el pseudònim de “Mar”.

Quan vas començar a publicar?

Al començar a guanyar premis em vaig començar a animar i cada vegada escrivia més. El primer llibre que vaig publicar va ser a través d’un premi que vaig guanyar a València, sota el nom Indigent com jo. A partir d’aquí, i sobretot gràcies als premis, vaig començar a publicar més.

Quan fas un poemari…

Primer penso el tema que vull fer. Però també em va sorgint de dins, depenent de la situació que estigui vivint en aquell moment. Ha de ser algun tema que m’inspiri. Per exemple, quan em preocupava molt el tema dels refugiats i les llibertats escrivia sobre això. Però a l’hora de fer el recull em vaig començar a documentar sobre el tema: sobre les fronteres, les tanques, les presons, les muralles que ens separen… I això també m’inspirava.

Normalment m’ocupen unes 60 o 70 pàgines. M’agrada fer-los amb poesia lliure, i a excepció d’un dels meus poemaris, sempre els faig sense mètrica ni rima. Tampoc acostumo a escriure a quatre mans, però si que ho he fet algun cop com per exemple amb Bes de nit, un poemari que vaig escriure amb l’Anna Rispau.

Creus que les xarxes socials i els blogs a Internet faciliten l’escriptura i el fet de fer-la arribar a més gent?

I tant. Jo vaig començar a escriure i a compartir arrel de la pàgina de relats en català. El fet de poder posar un pseudònim m’ho feia tot molt més fàcil i sentia que podia escriure el que volgués perquè quan escrius un poema et despulles. L’anonimat i les xarxes socials també han afavorit molt a les dones i els hi facilita molt. Actualment costa molt que et publiquin un llibre; o has guanyat algun premi o ets una persona molt mediàtica.

Creus que la poesia té un bon futur?

La situació actual de la poesia es una mica trista. Quan vas a una llibreria i mires els prestatges de poesia… És que es ven molt poc. O ets una persona popular o no vens. Però a les escriptores de novel·la últimament també els hi costa molt. Són persones amb molt talent. I també penso que a les dones, com a norma general, els hi costa encara més. Perquè la gent sempre busca el llibre que ha sortit a la televisió, el que ha estat escrit per una persona famosa…

Quan escrius, hi ha algun tema recurrent en el que t’inspires?

La veritat és que avui dia no. Abans m’inspiraven molt les relacions amoroses però ara escric sobre el que em surt, sobre el que sento i em preocupa. Va haver-hi una època de la meva vida on se’m van morir molts amics seguits i en aquell moment sentia que havia d’escriure sobre això.

Considero que sóc una persona molt solidària i m’agrada col·laborar en moltes coses. Quan em demanen col·laborar en alguna cosa no m’hi puc negar. També vaig fer un voluntariat al centre penitenciari… I de totes aquestes situacions que vaig vivint també m’inspiro.

T’agradaria poder viure de l’escriptura i poder-t’hi dedicar exclusivament?

Si i no. Perquè a mi els poemes em sorgeixen de dins, però crec que si no fes altres coses no m’inspiraria. És diferent amb una novel·la perquè li has de dedicar molt temps, però un poema et surt en qualsevol moment i l’has d’escriure al moment perquè sinó t’oblides. Els escric d’una tirada i, si ho veig necessari, els poleixo més tard. En el meu cas els escric a raig i gairebé mai els modifico. Estructurar un poema amb mètrica i rima no és tan difícil, el difícil és escriure el que et surt de dins.

Qui són els teus referents literaris?

El meu pare em llegia poemes des de petita. Miquel Martí i Pol i Maria Mercè Marçal sempre m’han inspirat molt. Però la poesia t’agrada si algú te la ensenya i te la fa viure. Penso que a la gent no els hi acaba d’agradar la poesia per això mateix. Per exemple, a les escoles gairebé sempre s’ensenyen els clàssics. No et parlen de poetes actuals, només et parlen de la mètrica i de la rima. Que està molt bé però mai ningú et parlarà de la poesia que et surt a raig, d’un poeta amb “cor de poeta”.

De poetesses actuals també conec a moltes autores poc conegudes que són boníssimes. Dones que guanyen molt premis però no són mediàtiques. I també és veritat que avui dia sembla que si no tens un bon títol ja no ets bo per escriure. Però jo quan llegeixo un llibre de poesia no miro l’autor fins que l’he acabat perquè no em vull veure condicionada per això.

Alba Rios

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s