Montse Pellicer: “M’agrada reivindicar el paper de la dona en la vida i en la societat”

La poeta de Malgrat de Mar ha publicat els llibres “Somnis d’escarlata” i “Atreveix-te a entrar”

Montse Pellicer escriu des de sempre i viu la poesia des de molt endins seu. Per escriure els seus poemes s’inspira en el que sent i en el que viu, com a dona, ja que li agrada reivindicar el paper femení en la societat, i ho fa en els seus versos. S’autodefineix com una “dona intensa”, i com a tal col·labora en tots els projectes solidàris que pot. 

Quan comences a escriure?

Des de sempre, des de molt joveneta que em sento molt vinculada amb la poesia. Tinc escrits. des que tenia potser 14 o 15 anys. De fet vaig publicar el meu primer llibre als 18 anys, el vaig fer al meu poble amb una professora, era de poesia i el vam fer junts amb un dibuixant. 

Sempre has escrit poesia?

Al començament, quan vaig començar a escriure, escrivia narrativa. Però quan vaig estudiar literatura catalana un dels poetes avantguardistes que ens van donar va ser Salvat-Papasseit, concretament el llibre de El Poema de la Rosa als Llavis, i va ser el que em va fer descobrir que el que m’agradava era la poesia, perquè els altres poemes que havia llegit fins aleshores -rimes, sonets…- que havia llegit fins aleshores la trobava lloable però molt avorrida i en canvi en Papasseit em va descobrir una nova manera de fer poesia.

Quins referents poètics tens, a part de Salvat Papasseit?

Pablo Neruda, que ja sé que és el poeta de l’amor i m’encanta, Carlos Duarte m’agrada moltíssim, Montserrat Abelló, Maria Mercè Marçal, Machado, García Lorca…

Llavors tu fas una poesia lliure?

Sí, faig un estil lliure total, no rimo res.

Com vas començar a publicar?

A través d’internet. A través del Facebook vaig començar a veure que el que escrivia agradava a la gent, perquè m’escrivien missatges dient que els hi agradava la meva poesia. I hi va haver un periodista que em va animar a publicar un llibre, i em va ajudar i vaig publicar el primer llibre. Llavors una editorial de València es va posar en contacte amb mi i vaig publicar el segon. 

Com tries els temes per fer un poemari?

Normalment m’insipiro molt en mi mateixa, en el que jo sento com a dona sobretot, reivindico molt el paper que té la dona en la vida i en la societat; la dona amb la plenitud de drets, tant a nivell intel·lectual com sexual, la llibertat, la llibertat de poder dir. També puc escriure altres coses, per exemple ara col·laboro amb un projecte on escrivim als presos polítics, però normalment la meva inspiració és el que jo sento, la necessitat de dir, sempre hi ha alguna cosa a dir.

Et dediques a la poesia?

No, però des de fa un temps m’hi dedico una mica més que abans, perquè ja tinc els meus fills grans i quan els tens grans et pots dedicar més a tu, al que t’agrada. El que passa és que això va i ve, hi ha èpoques que fas molta poesia i èpoques que en fas menys.

Actualment estàs treballant en algun poemari?

Ara treballo molt a casa, sempre escric però no faig res per publicar. Sempre estic pensant en fer poemaris, i en tinc varis fets. N’hi ha alguns en els que escric cada dia. No sempre són del mateix tema, vull dir, sempre es basen en el que jo sento o en el que jo he de dir, però a vegades no lliguen, depèn de com em desperto. 

Quin paper creus que té la dona actualment dins el món de la poesia?

Crec que hi ha moltes dones que escriuen poesia i que reivindiquen el paper de la dona, penso que és molt important avui en dia.  Jo crec que és molt important i potent la dona culturalment, i ara hi ha una gran crescuda de dones, també en part gràcies a les noves tecnologies. S’ha tret el paper del poeta o de l’escriptor de novel·les que havia guanyat algun premi i es tancava i era com un “divo”. Tot això amb l’era digital ha caigut, i ara pots veure una extensió de poetes i poeteses que no haguessis vist mai, i jo crec que això ens ha ajudat molt a que se’ns conegui a les dones, i és fonamental. Crec que és un treball cultural molt bo i molt important a nivell de país, perquè hi ha molta potència de dones avui en dia, i ara que podem parlar de tot i parlem de tot, encara més.

Creus que homes i dones poetes feu una poesia diferent?

Crec que sí, perquè sentim diferent. Penso que els homes i les dones sentim diferent, per tant no té res a veure. Jo no dic que sentim ni millor ni pitjor, només dic que les dones sentim diferent,  potser pel simple fet de ser dones, que estan preparades per ser mares, i per tot el que encara comporta ser dona.

Creus que la poesia està infravalorada respecte la novel·la o altres gèneres literaris?

Sí. Perquè la poesia a les escoles s’ensenya però no s’ensenya bé. La poesia depèn com te l’ensenyin t’arriba com un malson, com si fos molt pesat. Si s’ensenyés a valorar o a treballar les emocions a través de la poesia aleshores això ja canviaria. Però com que això ja ens ve des de petits, la poesia un gènere minoritari, és un gènere que llegeix més poca gent, a més és diferent de la novel·la en el sentit que una novel·la la pots començar avui i acabar demà, i la poesia te l’has de dosificar, perquè és molt densa, amb poques paraules es diu molta cosa. 

Col·labores en molts projectes solidàris…

Sí, perquè tal i com em va dir un dia la Montserrat Abelló, “si esperes guanyar-te la vida amb la poesia vas molt errada, perquè ni un duro”, i és veritat. Aleshores, com que no tinc més ambició, si puc ajudar algú sempre ho faig, sempre col·laboro, i sempre tinc iniciatives. Sempre intento col·laborar tant amb els projectes que em diuen com amb els que puc iniciar jo. 

Foto extreta de VilaWeb.cat

Alba Vilamala

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s