Anna Garcia Garay: “El blog va ser com la meva primera xarxa social del moment”

La poeta segueix sentint-se molt a gust escrivint al seu blog, tot i que ja té dos poemaris publicats i dos en camí

-Com i per què has triat escriure poesia?
Bàsicament escric poesia perquè escric pensaments molt curts que em venen al cap i que em provoquen una sensació. La poesia en format curt m’agrada molt: és un cop de sentiment que queda reflectit. Em costa molt fer-ho més llarg perquè em dóna la sensació que la idea es dilueix.

-I, a part de poesia, has escrit algun altre gènere literari?
A vegades m’ha passat que he volgut escriure una idea no tan poètica i que tenia més contingut a desenvolupar i ha acabat sent un conte curt; tot i que ha sigut poques vegades. Justament l’any passat vaig presentar-me al premi de contes de la revista Núvol i vaig quedar entre les seleccionades per la votació final. Però de normal no acostumo a escriure coses llargues. Més aviat faig poesia i col·laboro amb altres entitats fent cròniques, crítiques… A nivell de creació escric poesia perquè és el que més m’agrada.

-Dius que la poesia és un sentiment que vols transmetre. Com arribes a la idea per a un poema?
Jo treballo a Sant Cugat del Vallès. De Sabadell a Sant Cugat vaig conduint cada dia. Pel matí és el moment del dia on estic més creativa i tinc la ment molt més fresca. Jo sempre he sigut molt observadora i quan m’arriba un imput, em provoca un pensament que es tradueix com una sensació que em fa vibrar. Sempre intento que aquesta vibració es tradueixi si és prou important i poètica en un poema. Habitualment és així com sorgeixen els poemes que escric.

-Llavors, els escrius directament en aquell moment?
Clar, el complicat és això! L’intento retenir i aprofito per escriure’l en algun semàfor o de seguida que arribo a la feina. Sempre tinc una llibreta i un boli a punt on m’apunto el fil conductor per tenir després una idea del que vull escriure. Jo intento que no passi massa temps entre la idea poema; perquè moltes vegades es dilueix. Bàsicament escric per impuls i si trigues molt es perd i fa molta ràbia. Se m’han perdut uns quants. Per això sempre és important apuntar-t’ho.

-Llavors, solen ser poemes sense mètrica i de vers lliure?
Sí! No m’ha agradat mai el que és cenyir-me a una mètrica. Això sí, el que han de tenir sempre és una mica de musicalitat. No pots escriure qualsevol cosa de qualsevol manera. Hi ha molta gent que pensa que la poesia és simplement fer un enter amb l’ordinador i anar partint les frases. No! Ha de tenir un cert ritme.

-Hem vist que fa 15 anys que escrius. Com va començar?
Som unes quantes escriptores que van sortir del món del blog amb l’auge que va tenir al 2003-2004. Jo recordo que estava vivint a Andorra i que la gent va començar a crear blogs. Vaig pensar que crear una pàgina web sense tenir cap mena de servidor estava molt bé i vaig començar escrivint coses que no tenien a veure amb la poesia. Eren textos molt curts, però no era poesia. Com que parlava molt de sentiments va arribar un punt que em vaig tornar més lírica. Va ser una transició de prosa poètica a vers. Va ser una derivació natural; ja que jo no recordo fer el canvi conscientment. El blog va ser com la meva primera xarxa social del moment. Molta gent em feia comentaris i li agradaven els poemes que escrivia. Hi va haver gent que em va arribar a escriure per explicar-me la seva experiència en relació amb les meves poesies o per enviar-me algun regal per donar-me les gràcies. Sempre he tingut bones experiències que m’han donat ganes de seguir escrivint.

-Encara segueixes escrivint al blog?
Sí. Porto des del 2004 escrivint al blog i és una cosa que m’agrada molt fer. No ho faig tan sovint com abans; però va a temporades. Últimament, per exemple, hi estic escrivint més. És un lloc on em trobo molt a gust. Com que fa tant de temps que hi sóc, és una cosa que em costa de deixar. Ara mateix és una de les coses que em motiva.

-T’esperaves aquesta resposta tan positiva dels teus lectors del blog?
No! Ho vaig fer com una afició i com una cosa molt personal. Tenia ganes d’expressar sentiments i vivències. Fer feliç a la gent és molt gratificant. He fet molts amics gràcies al blog i, de fet, és on vaig conèixer la meva parella. El blog m’ha donat moltes coses.

-L’audiència del blog ha canviat des dels seus inicis?
I tant! Quan va començar a sortir Twitter i la resta de les xarxes socials, el blog va continuar però les audiències van baixar moltíssim. Els comentaris i les visites que tenia al blog s’han traslladat a l’Instagram i al Twitter. Tot i així, hi ha gent mítica que continua i segueixen sent potents.

-Creus que els blogs beneficien al gènere literari de la poesia?
La poesia, al ser una cosa curta, funciona molt bé com a espai on expressar-nos. Ens ajuda a donar-nos visibilitat. Comences com una afició però després te n’adones de que a la gent li agrada el que escrius. Llavors el següent pas és publicar en paper. Sense cap mena d’aspiració va ser el que jo vaig fer: vaig començar a enviar les meves obres a premis literaris. El meu primer premi va ser l’any 2006 quan encara vivia a Andorra. A partir de llavors vaig continuar presentant-me a premis petits fins que el 2011 vaig guanyar el Premi de Poesia Joan Llacuna d’Igualada que em va permetre publicar el meu primer llibre: Assassins de margarides. També vaig guanyar el Premi Ferrater l’any 2012 amb Els mots encreuats; després de presentar-me per tercera vegada. Em va fer molta il·lusió perquè vaig ser la segona dona a guanyar el premi; com a dona només l’havia guanyat la poeta Dolors Miquel. La il·lusió més gran de la meva vida va ser guanyar el Premi Ferrater. A partir d’aquest moment, jo ja m’he demostrat el que m’havia de demostrar.

Anna García Garay al lliurement del Premi de Poesia Gabriel Ferrater

-Com tries els poemes que col·loques als poemaris?
Agafo els poemes que tinc publicats al blog i els lligo seguint alguna estructura. A Els mots encreuats, per exemple, vaig voler ajuntar prosa poètica i poesia. Vaig fer-ho col·locant la prosa en un apartat anomenat ‘Horitzontals’ i els versos a l’apartat dels ‘Verticals’. A Assassins de margarides també vaig utilitzar una estructura original: vaig posar alguns poemes a l’apartat de ‘m’estima’ i uns altres a l’apartat de ‘no m’estima’. De vegades amb alguna idea tan senzilla surt un poemari i tens una excusa per poder ajuntar poemes d’una mateixa temàtica en un llibre.

-Alguna vegada has modificat un poema que has publicat al blog?
No! Hi ha molts poetes que modifiquen o re-escriuen un poema. Jo no ho he fet mai. Per mi és trair el poema i el moment en què ho vaig escriure. El treball ja l‘he fet dins del meu cap; no em cal modificar-lo. El publico tal com queda. És com una mena d’ètica que m’he establert. De fet, normalment escric els poemes directament a l’esborrany del blog. De vegades fins i tot no m’inspiro si no estic davant de l’ordinador.

-Ara mateix tens algun projecte en ment?
Com que no faig de l’escriptura el meu mitjà de vida, escriure em dóna tranquil·litat. Però escriure per escriure no m’agrada. Últimament el que tinc en ment és escriure un llibre parlant de la meva experiència amb l’endometriosi. És una malaltia que afecta moltes dones i crec que estaria bé fer-la més visible. De fet, ja he escrit alguns poemes al respecte quan vaig estar de baixa. Aquests dies estic escrivint, adaptant alguns poemes i fent el recull. Tinc ganes de fer arribar el missatge!

-Aquest nou poemari també tindrà una estructura original?
Per abordar el tema de que parlo m’està costant trobar una idea per lligar els poemes. Però, de fet, no necessàriament cal trobar aquest fil. Pots posar un títol i posar els poemes naturalment. Ara mateix no sé què fer. Encara m’ho estic pensant.

-Tens algun projecte més?
També tinc un poemari que m’agrada molt i que vaig intentar presentar a diversos concursos però que malauradament no va guanyar. Com que el trobo molt poètic i visual potser sí que tornaré a jugar a presentar-lo a diversos llocs. Crec que aquest i l’altre poemari que estic escrivint tenen molt potencial.

Nora Tarnow

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s