Blanca Busquets: “Faig monòlegs, escric com si parlés el pensament”

L’última novel·la de l’escriptora barcelonina és l’única que es tracta d’un ‘Spin off’ de l’anterior

Blanca Busquets escriu normalment novel·les corals, en les que més d’un personatge explica la seva vida a través del monòleg. D’aquesta manera, l’escriptora pot parlar “del que està passant, però també del que ha passat durant tota la vida”. En ‘Jardí a l’obaga’, però, només és un personatge, l’Aniol, el que expressa el seu punt de vista. Molts lectors li van fer arribar a l’autora el sentiment que la Mireia, una altra de les protagonistes, havia quedat “com una bruixa”. Per això, Busquets va decidir deixar-la parlar a ella i escriure-li una novel·la, ‘La Fugitiva’, per donar veu a un personatge que la necessitava, ja que “als personatges me’ls estimo com si fossin fills”.

A diferència de la majoria de les novel·les de la barcelonina ‘La Fugitiva’ encara no ha estat traduïda a cap altra llengua. ‘La casa del silenci’, per exemple, es va traduir a 7 llengües: castellà, anglès, francès, alemany, italià, noruec i polonès. Aquesta és la novel·la amb més traduccions, i l’autora creu que és perquè “és molt més cosmopolita i d’aquelles que agraden molt a les editorials estrangeres”. En canvi, “La Fugitiva jo ja sabia que no agradaria tant a les editorials estrangeres però tenia ganes d’escriure-la”.

Actualment, Blanca Busquets ja té la seva nova novel·la escrita i es publicarà al novembre. Encara sense títol, l’última creació “va sobre uns quants personatges que es belluguen en la tardor del 2017 a Barcelona”. Tot i no ser política, “hi ha 3 personatges que són profundament “indepes”, un que votaria ciutadans segurament, l’altre que votaria els comuns i l’altre que passa de tot”. La història, que va des d’inicis de setembre fins a nadal, comença amb els atemptats de Barcelona i fa un repàs del panorama català, a partir del qual “els personatges tenen les seves històries, les seves vides, les seves relacions, totes alterades i molt afectades amb el que està passant, però cadascú des del seu punt de vista polític o sentimental”.

L’autora catalana va escollir aquest tema perquè “volia fer una novel·la amb algú que estigués molt afectat per alguna cosa grossa que hagués passat o que hagués viscut”. Amb els atemptats va trobar la manera de començar a escriure, però al cap de poc va haver de parar perquè “necessitava veure què passava”. Per Busquets el que interessa de debò és la història, no la documentació, però creu que com a escriptora ha de fer una història on els personatges caminin sobre una terra que hagi llaurat bé, on no hi hagi contradiccions ni contrasentits. “Per això em vaig anar esperant, per veure què passava i com ho podia fer quadrar”.

En aquest moment la novel·la està en fase de correccions amb l’editor i s’estan acabant de preparar els detalls perquè pugui ser publicada. Amb ganes que arribi el dia en què es pugui llegir, Blanca Busquets reconeix que “la novel·la s’acaba per Nadal, quan els personatges encara no sabien que la cosa tot just acabava de començar”.

Imatge de Joan Puerto

Alba Vilamala

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s