Pessarrodona ha publicat recentment l’antologia “A favor nostre” que inclou una pila escrita per Jordi Cuixart des de Soto del Real.

La recentment guardonada amb el Premi d’Honor a les Lletres Catalanes ha rebut un homenatge a la 22à edició de Setmana de la Poesia a Barcelona. Acompanyada de grans amics com el novel·lista Suso de Toro i el poeta i periodista Andreu Gomila van conversar afablement en el verger del Museu Frederic Marès. Una conversa moderada per l’escriptora catalana Lluïsa Julià on es va parlar de la trajectòria de Pessarrodona al llarg dels últims anys i dels seus inicis a la llengua catalana.

“Estic encantada de ser la sisena dona que li donen el premi d’honor, és fantàstic, però també estic encantada que s’estigui donant a una generació que l’últim en què pensava era en ser escriptores (en català). Jo volia ser escriptora, però volia ser Garcia Lorca. Mai havia cursat cap assignatura en català però em vaig llençar a la piscina.”

Pessarrodona, que va ser una gran amiga de Mercè Rodoreda, explicava la gran apreciació que sent pels escriptors i escriptores catalanes anteriors a ella:

“Havíem de ser una generació perduda […] però la resistència que estem tenint (del català) ens ho agrairan les generacions futures, igual que jo agreixo l’esforç que van fer els autors de la Renaixença.”

La poetessa, que al llarg d’aquest mes publicarà la seva nova obra “Variacions Profanes”, va concloure l’acte llegint uns poemes inèdits. Un d’ells és “Carta al pare, que mai no he escrit” un cant d’enyorança on lloa al seu pare i expressa quant el troba a faltar. “Jo era totalment edípica”, va reconèixer l’autora.

Pots escoltar aquest poema aquí:

Alba Rios