Sílvia Soler: “La literatura no és una competició, no som aquí per pujar al podi”

L’escriptora figuerenca va presentar el seu llibre El fibló a la seu d’Òmnium de la Garrotxa

El Fibló va ser el tercer llibre més venut aquest 23 d’abril, però la seva autora, que n’està satisfeta, va remarcar divendres a Olot que “aquest Sant Jordi ha estat una gran collita de bones novel·les, i la literatura no és una competició, no som aquí per pujar al podi ni guanyar medalles”. Sílvia Soler busca amb el seu últim llibre fer una crítica a la cultura elitista, ja que “és una veritat sòlida que la cultura a quanta més gent arriba millor”.

L’acte de presentació d’El fibló a la capital de la Garrotxa, ciutat amb la que l’escriptora i periodista té una forta vinculació, va tenir una gran força reivindicativa. Tant Soler com la presentadora de l’acte, Genoveva Pascual, van fer referència en repetides ocasions a la situació política catalana actual, acceptant, com va dir l’autora, que “tot i que ara estem per altres coses, també hem de trobar lloc per parlar de literatura”. De fet, la guanyadora del Premi Ramon Llull el 2013 dedica la seva última novel·la a Jordi Cuixart “primer perquè em venia de gust fer-li un regal, però sobretot perquè vaig pensar que fer aquesta dedicatòria em permetria, cada vegada que parlés d’aquesta novel·la, parlar d’ell i recordar la injustícia del seu empresonament i del dels altres companys”.

“El Fibló és la història d’una reconstrucció. Parla de tres germans, dues noies i un noi, que van perdre la mare quan ells eren molt petits i es van quedar amb el pare de família, que enlloc de fer de pare i de mare no fa de res. Això fa que, com que ningú els ensenya a estimar-se, entre ells no s’estimen. Quan es mor el pare, els deixa com a única herència una casa a Alella, que està molt deteriorada. Els tres germans decideixen arreglar-la per després vendre-la, i hi viuràn mentre duri aquesta reconstrucció”. Sílvia Soler resumeix així l’argument de la novel·la en la que, com en la majoria de les seves històries, les relacions personals i familiars en són l’eix central. La pèrdua també té molta rellevància en aquest últim llibre, i en especial la pèrdua quan la pateixen els infants. 

Un 80% dels referents literàris de Sílvia Soler són dones, entre les quals hi trobem Mercè Rodoreda, Natàlia Ginzburg, Alice Munro, Margaret Atwood, Elena Ferrante o Maggie O’Farrell

Tot i que es poden trobar semblances entre alguns personatges de la novel·la i la seva autora, aquesta reconeix que “en els meus llibres no sol haver-hi res d’autobiogràfic, i en realitat hi ha molt d’autobiogràfic. En la història no hi ha res d’autobiogràfic, però en totes les novel·les hi ha moltíssim de mi, perquè quan escrius bàsicament vas a buscar a dins teu”. De fet, una de les escenes que més va agradar-li escriure va ser quan els tres germans buiden la biblioteca de la mare després que mori, ja que “quan va morir la meva mare jo també vaig buidar la seva biblioteca amb els meus germans, i recordo aquella estona com una de les més boniques i tristes a la vegada que he viscut mai”. 

Sílvia Soler reconeix que només li ha faltat inspiració per escriure “quan la realitat ha estat tant potent que m’impedia posar-me a inventar una història, com va passar a la tardor del 2017”, i que actualment ja està pensant en la seva següent novel·la. 

Alba Vilamala

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s